Parlant amb els meus amics que cursen Educació Social però a l'Autònoma ha sortit el tema de les noves tecnologies i un professor (doctorat) anomenat Pere Marquès. Investigant he trobat una url i un vídeo interessants (adjuntat a la part final de l'entrada) per a poder reflexionar sobre les TIC's, el context, l'evolució i l'educació.
La nova societat, i sobretot l’educació, ha d’anat fent modificacions per adaptar-se a l’aparició de les TIC, ja que actualment entren en joc a l’escola, l’institut, la universitat... amb la finalitat d’un millor aprenentatge i capacitació dels alumnes.
Anys enrere hagués estat impensable que a les aules tinguéssim ordinadors, pissarres digitals, canons de projecció, portàtils o fins i tot accés a Internet. Qui ens hauria dit que algun dia es canviaria el guix i aquella pissarra de color verd fosc per un ratolí o un bolígraf electrònic? És evident que la societat avança a passos agegantats i nosaltres obligatòriament hem d'adaptar-nos a ella.
Les principals funcions de les TIC a l’educació serien les següents:
- Alfabetització digital tan dels estudiants com pel professor.
- Ús personal per alumne i professor. Accés a la informació, comunicació, gestió de dades...
- Gestió del centre. Tràmits de secretaria, biblioteca, campus virtual,...
- Compartir recursos i experiències.
- Relació entre varis alumnes o varis professors. Comunitats virtuals.
- Fomenta la comunicació entre alumnes, professorat i eliminen barreres geogràfiques.
En el passat un docent s'encarregava de mostrar de manera oral i escrita cada un dels temes del seu programa del semestre. A l'actualitat i a través de l'ús de les TIC, aquest paper d’ “instructor” s'ha modificat totalment i s'ha convertit en un “orientador”, ja que els estudiants tenen accés per si mateixos a la informació, però no deixa de ser responsabilitat del docent la forma com la interpretin i utilitzin.
Per estar alfabetitzats en aquesta nova cultura digital és important que a les classes es manipulin tecnologies avançades on ens puguem desenvolupar i capacitar. Tot això amb el mètode o el procés d’ensenyament-aprenentatge. Un dels exemples d'aquest procés és que s'aprenen i creen maneres de comunicació tant presencial com és la clàssica interacció amb els companys d'aula, i la virtual, que és aquella amb la qual ens podem comunicar per mitjà de l'ordinador i és en aquesta on executem tot l'après a l'aula tant amb els companys i amb el professor, amb l'ús de les TIC.
Així doncs, través de les TIC és fomenten una sèrie de valors lligats a l’ensenyament que doten a l’alumne de més independència i crea un vincle associatiu i de col·laboració amb la resta de companys, docents i comunitats estudiantils. Mitjançant l’ús d’aules virtuals entre d’altres, els alumnes poden compartir la riquesa que ofereixen la xarxa i les tecnologies entre els seus companys per tal de crear nexes on flueixen idees, pensaments, informació, etc... que pot quedar al abast de generacions futures creant una infinita font de riquesa informativa.
I un fet molt important que vull assenyalar donat el context històric on ens trobem, és que no es pot deixar al marge els beneficis econòmics de l’ús de les TIC en l’educació ja que permeten la reducció de despeses en materials escolars.
Aquí també vull deixar una videoconferència que el Dr. Pere Marquès va fer al 21/02/2012 parlant d'avantatges de les TIC en l'educació, enfocat als docents.
Fonts:
- Marques, Pere. (2008). Impacto de las TIC en educación: funciones y limitaciones. [en línia]. http://peremarques.pangea.org/siyedu.htm [07/08/2011].
Consultat [29/11/12]
- Piedrahita, Francisco (2007). El por qué de las TIC en la Educación. Eduteka, Docentes y recursos educativos.
http://www.eduteka.org/PorQueTIC.php (01/09/07)
Consultat [29/11/12]
La nova societat, i sobretot l’educació, ha d’anat fent modificacions per adaptar-se a l’aparició de les TIC, ja que actualment entren en joc a l’escola, l’institut, la universitat... amb la finalitat d’un millor aprenentatge i capacitació dels alumnes.
Anys enrere hagués estat impensable que a les aules tinguéssim ordinadors, pissarres digitals, canons de projecció, portàtils o fins i tot accés a Internet. Qui ens hauria dit que algun dia es canviaria el guix i aquella pissarra de color verd fosc per un ratolí o un bolígraf electrònic? És evident que la societat avança a passos agegantats i nosaltres obligatòriament hem d'adaptar-nos a ella.
Les principals funcions de les TIC a l’educació serien les següents:
- Alfabetització digital tan dels estudiants com pel professor.
- Ús personal per alumne i professor. Accés a la informació, comunicació, gestió de dades...
- Gestió del centre. Tràmits de secretaria, biblioteca, campus virtual,...
- Compartir recursos i experiències.
- Relació entre varis alumnes o varis professors. Comunitats virtuals.
- Fomenta la comunicació entre alumnes, professorat i eliminen barreres geogràfiques.
En el passat un docent s'encarregava de mostrar de manera oral i escrita cada un dels temes del seu programa del semestre. A l'actualitat i a través de l'ús de les TIC, aquest paper d’ “instructor” s'ha modificat totalment i s'ha convertit en un “orientador”, ja que els estudiants tenen accés per si mateixos a la informació, però no deixa de ser responsabilitat del docent la forma com la interpretin i utilitzin.
Per estar alfabetitzats en aquesta nova cultura digital és important que a les classes es manipulin tecnologies avançades on ens puguem desenvolupar i capacitar. Tot això amb el mètode o el procés d’ensenyament-aprenentatge. Un dels exemples d'aquest procés és que s'aprenen i creen maneres de comunicació tant presencial com és la clàssica interacció amb els companys d'aula, i la virtual, que és aquella amb la qual ens podem comunicar per mitjà de l'ordinador i és en aquesta on executem tot l'après a l'aula tant amb els companys i amb el professor, amb l'ús de les TIC.
 |
| Moodle, Entorn d' aprenentatge Virtual. Una manera d'interactuar professor i alumne. |
Així doncs, través de les TIC és fomenten una sèrie de valors lligats a l’ensenyament que doten a l’alumne de més independència i crea un vincle associatiu i de col·laboració amb la resta de companys, docents i comunitats estudiantils. Mitjançant l’ús d’aules virtuals entre d’altres, els alumnes poden compartir la riquesa que ofereixen la xarxa i les tecnologies entre els seus companys per tal de crear nexes on flueixen idees, pensaments, informació, etc... que pot quedar al abast de generacions futures creant una infinita font de riquesa informativa.
I un fet molt important que vull assenyalar donat el context històric on ens trobem, és que no es pot deixar al marge els beneficis econòmics de l’ús de les TIC en l’educació ja que permeten la reducció de despeses en materials escolars.
Aquí també vull deixar una videoconferència que el Dr. Pere Marquès va fer al 21/02/2012 parlant d'avantatges de les TIC en l'educació, enfocat als docents.
Fonts:
- Marques, Pere. (2008). Impacto de las TIC en educación: funciones y limitaciones. [en línia]. http://peremarques.pangea.org/siyedu.htm [07/08/2011].
Consultat [29/11/12]
- Piedrahita, Francisco (2007). El por qué de las TIC en la Educación. Eduteka, Docentes y recursos educativos.
http://www.eduteka.org/PorQueTIC.php (01/09/07)
Consultat [29/11/12]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada