Torno a fer un gir en la temàtica del blog. Ja feia temps que em cavil·lava per la ment el saber de com la religió pot haver influït de manera tan clara en el rol imposat a la dona en la societat occidental. És una curta reflexió, i dic curta perquè és un tema que personalment crec que dóna per a molt, em basaré en versicles de la Bíblia per a buscar els indicis.
El primer pas, ha estat rellegir la Bíblia i reconèixer la no-neutralitat d’ella cap a les dones. Gran part de la Bíblia s’exposa dins del marc de la realitat d’Israel, un poble patriarcal. A més, el text va ser escrit per homes, així que els punts de vista masculins són els que destaquen. Per aquestes raons, entre moltes d’altres, la Bíblia és un text que no pot escapar del seu llegat tendenciós, tan de gènere com de política.
Els tres grans cultes monoteistes (la religió Jueva, la Cristiana i la del Islam) nascuts antigament mantenen als seus textos sagrats una concepció on emmarca les capacitats de l'ésser masculí com a motor individual/universal de l’esdevenir humà, i en moltes ocasions ens revelen una visió patriarcal i masclista força explícita. Aquestes religions van ser projeccions de les tradicions de les seves societats, i com totes les religions, continuen sent una forma d'explotar la ignorància i els sentiments: el desig i la por per, a través del denominat pensament màgic, realimentar i perpetuar aquestes tradicions.
La nostra societat actual va estar i està influenciada per la religió cristiana, i aquesta es basa en els dos Testaments que composen la Bíblia, tan el Nou Testament com l’Antic Testament. Aquest últim s’inicia amb el Llibre del Gènesi en el qual s’ha basat la societat occidental i on hi trobem l’inici del
Tot.
L’inici de la Bíblia ens revela que sexe (entès com a femení) havia estat prioritari per a Déu ja que va ser creat com una "ajuda" o "companyia adequada" per l’home. Al capítol 3 del Gènesi per precisar la prioritat d'un sexe respecte a l'altre i la submissió del sexe femení, Yahvé (Déu en hebreu) diu:
"Multiplicaré els teus dolors en el part, i donaràs a llum als teus fills amb dolor. Desitjaràs al teu marit, i ell et dominarà." (Gènesi 3:16).
El primer pas, ha estat rellegir la Bíblia i reconèixer la no-neutralitat d’ella cap a les dones. Gran part de la Bíblia s’exposa dins del marc de la realitat d’Israel, un poble patriarcal. A més, el text va ser escrit per homes, així que els punts de vista masculins són els que destaquen. Per aquestes raons, entre moltes d’altres, la Bíblia és un text que no pot escapar del seu llegat tendenciós, tan de gènere com de política.
Els tres grans cultes monoteistes (la religió Jueva, la Cristiana i la del Islam) nascuts antigament mantenen als seus textos sagrats una concepció on emmarca les capacitats de l'ésser masculí com a motor individual/universal de l’esdevenir humà, i en moltes ocasions ens revelen una visió patriarcal i masclista força explícita. Aquestes religions van ser projeccions de les tradicions de les seves societats, i com totes les religions, continuen sent una forma d'explotar la ignorància i els sentiments: el desig i la por per, a través del denominat pensament màgic, realimentar i perpetuar aquestes tradicions.
La nostra societat actual va estar i està influenciada per la religió cristiana, i aquesta es basa en els dos Testaments que composen la Bíblia, tan el Nou Testament com l’Antic Testament. Aquest últim s’inicia amb el Llibre del Gènesi en el qual s’ha basat la societat occidental i on hi trobem l’inici del
Tot.
L’inici de la Bíblia ens revela que sexe (entès com a femení) havia estat prioritari per a Déu ja que va ser creat com una "ajuda" o "companyia adequada" per l’home. Al capítol 3 del Gènesi per precisar la prioritat d'un sexe respecte a l'altre i la submissió del sexe femení, Yahvé (Déu en hebreu) diu:
"Multiplicaré els teus dolors en el part, i donaràs a llum als teus fills amb dolor. Desitjaràs al teu marit, i ell et dominarà." (Gènesi 3:16).
Aquest versicle també atribueix el desig sexual a la dona i no a l'home. La dona la caracteritza com un ésser de desig i passions: més emocional i menys racional que l'home. Els versicles anteriors (Gènesi 3:1-6) relaten com Eva (sexe femení) és la primera a caure davant l'engany de la serp per demostrar la “debilitat natural” del gènere femení.
Un pas endavant en el temps, al Nou Testament també hi trobem uns versicles inferioritzant el rol de la dona.
“Ara bé, vull que entenguin que Crist és cap de tot home, mentre que l'home és cap de la dona i Déu és cap de Crist." (I Corintis 11:3)
Aquí es vol deixar instaurada d'una manera simbòlica aquesta jerarquia entre la divinitat i els dos sexes en relació al seu lloc en la societat, l'apòstol utilitza la tradició mediterrània del vel.
"Tot home que ora o profetitza amb el cap cobert deshonra al que és el seu cap. (I Corintis 11:4).
En canvi, tota dona que ora o profetitza amb el cap descobert deshonra al que és el seu cap, és com si estigués rasurada.
La dona és simplement subordinada en la seva associació amb l'home. Hi ha una associació entre els sexes, però en la qual les dones es troben "subjectes" a l'home. Al cristianisme original el masclisme acabava a la frontera amb la divinitat i en la promesa del "Regne de Déu", però aquesta frontera mai havia de traspassar-se en el present, en la "vida terrenal", en la vida pública, en la llar, en els temples:
"Com en totes les esglésies dels sants, les dones callin en les assemblees; que no els està permès prendre la paraula, abans ben estiguin subjectes com també la llei ho diu. Si volen aprendre alguna cosa, preguntin-ho als seus marits a casa: doncs és indecent que la dona parli a l'assemblea... Si algú es creu profeta o inspirat per l'Esperit reconegui en el que escric un mandat del Senyor." (I Corintis 14: 33-34)
Els textos sagrats dels monoteismes tanquen un missatge masclista. En ells es parteix d'una idea:
“A causa de la debilitat física i mental de la dona, l'home ha de ser el guia i principal proveïdor de recursos de la família. I com ocorre en qualsevol altra esfera social, qui genera i controla els recursos sol tenir la força per imposar la seva autoritat. Una vegada s'aconsegueix l'autoritat s'estableix el vincle exclusiu de l'home amb Déu: conforme al text bíblic.” (Gènesi 17:1-12).
Penso que és fonamental conèixer encara que sigui d'aquesta forma tant senzilla, el com i perquè la societat s’ha modelat així, i amb això poder salvar els obstacles que impedeixen transformar les estructures rígides de la nostra societat, per aconseguir el camí de l'equitat entre els gèneres.
Esbrinant el per què podrem entendre el què s'ha de canviar per dirigir-nos cap a una nova direcció que ens apropi a un avanç social que pugui enriquir el nostre nivell i qualitat de vida.
Mirar cap a enrere, és a dir examinar la història i poder estudiar el passat ens facilita la capacitat de reflexionar i afrontar un futur de canvis, sent crítics amb els sistemes que encara que acceptats i utilitzats des de fa molts anys enrere, no significa que siguin encertats i això pot impedir-nos en
nombroses ocasions gaudir d'una societat equilibrada, igualitària i més avançada.
Vull concloure amb un pensament individual. Les nostres creences ens porten a filtrar la realitat és a dir, a seleccionar el que veiem, escoltem i sentim. I finalment, no ens adonem que cadascú crea la seva pròpia realitat que, de fet, no és altra cosa que el fruit de les seves creences.
Un pas endavant en el temps, al Nou Testament també hi trobem uns versicles inferioritzant el rol de la dona.
“Ara bé, vull que entenguin que Crist és cap de tot home, mentre que l'home és cap de la dona i Déu és cap de Crist." (I Corintis 11:3)
Aquí es vol deixar instaurada d'una manera simbòlica aquesta jerarquia entre la divinitat i els dos sexes en relació al seu lloc en la societat, l'apòstol utilitza la tradició mediterrània del vel.
"Tot home que ora o profetitza amb el cap cobert deshonra al que és el seu cap. (I Corintis 11:4).
En canvi, tota dona que ora o profetitza amb el cap descobert deshonra al que és el seu cap, és com si estigués rasurada.
La dona és simplement subordinada en la seva associació amb l'home. Hi ha una associació entre els sexes, però en la qual les dones es troben "subjectes" a l'home. Al cristianisme original el masclisme acabava a la frontera amb la divinitat i en la promesa del "Regne de Déu", però aquesta frontera mai havia de traspassar-se en el present, en la "vida terrenal", en la vida pública, en la llar, en els temples:
"Com en totes les esglésies dels sants, les dones callin en les assemblees; que no els està permès prendre la paraula, abans ben estiguin subjectes com també la llei ho diu. Si volen aprendre alguna cosa, preguntin-ho als seus marits a casa: doncs és indecent que la dona parli a l'assemblea... Si algú es creu profeta o inspirat per l'Esperit reconegui en el que escric un mandat del Senyor." (I Corintis 14: 33-34)
Els textos sagrats dels monoteismes tanquen un missatge masclista. En ells es parteix d'una idea:
“A causa de la debilitat física i mental de la dona, l'home ha de ser el guia i principal proveïdor de recursos de la família. I com ocorre en qualsevol altra esfera social, qui genera i controla els recursos sol tenir la força per imposar la seva autoritat. Una vegada s'aconsegueix l'autoritat s'estableix el vincle exclusiu de l'home amb Déu: conforme al text bíblic.” (Gènesi 17:1-12).
Penso que és fonamental conèixer encara que sigui d'aquesta forma tant senzilla, el com i perquè la societat s’ha modelat així, i amb això poder salvar els obstacles que impedeixen transformar les estructures rígides de la nostra societat, per aconseguir el camí de l'equitat entre els gèneres.
Esbrinant el per què podrem entendre el què s'ha de canviar per dirigir-nos cap a una nova direcció que ens apropi a un avanç social que pugui enriquir el nostre nivell i qualitat de vida.
Mirar cap a enrere, és a dir examinar la història i poder estudiar el passat ens facilita la capacitat de reflexionar i afrontar un futur de canvis, sent crítics amb els sistemes que encara que acceptats i utilitzats des de fa molts anys enrere, no significa que siguin encertats i això pot impedir-nos en
nombroses ocasions gaudir d'una societat equilibrada, igualitària i més avançada.
Vull concloure amb un pensament individual. Les nostres creences ens porten a filtrar la realitat és a dir, a seleccionar el que veiem, escoltem i sentim. I finalment, no ens adonem que cadascú crea la seva pròpia realitat que, de fet, no és altra cosa que el fruit de les seves creences.
