Fa cosa d'un any, el professor Albert Esteruelas, del cicle superior d'Integració Social i professor a la UB ens va comentar un terme molt interessant: el titytainment. L'he considerat important a comentar per parlar de les noves tecnologies i la revolució social.
Titytainment és una manera d'entreteniment groller, basat en la satisfacció instantània i l'espectacle, que busca acabar amb la capacitat d'anàlisi crítica de la ciutadania. És a dir, perquè no hi hagi una revolució social l'estat és capaç de garantir uns mínims per a poder tenir a la població conectada a la televisió mirant futbol i pornografia (dos móns que nouen milers de diners) i internet, de manera que tots ens quedem a casa sense protestar.
Hi ha un llibre que pogut fullejar on explica el concepte creat pel propi capitalisme.
Però la meva pregunta és? Les noves tecnologies supleixen l'intent de revolució social o són una eina per oblidar el sistema i no tenir cap ganes a pronunciar-se?
Tot i la multitud de conspiracions que apareixen cada dia a la xarxa és interessant aturar-se en aquelles que es basen en fonaments sòlids i coherents. Que el sistema capitalista no té escrúpols no és res nou però mirar de descobrir quin és l’entrellat que utilitza per garantir la seva supremacia és un exercici que de tant en tant val la pena realitzar per tal de no convertir-se en un xai o fins i tot, qui sap, remoure les consciències i acabar canviant-ho tot. La Escuela de la Ignorancia és una bona oportunitat per tot això, capbussar-se en l’estratègia més maquiavèl·lica capitalista i carregar-se d’arguments de revel·lia. Que Adam Smith els agafi confessats.
Fonts:
Sala, Gabriel (2007). Panfleto contra la estupidez humana. Editorial: Laetoli.
Kaonsenlared és un mitja d'expressió digital que llegeixo per posar-me al dia dels diferents esdeveniments. Ha sortit publicat un article de l'Alberto Acosta, membre de la "Unidad Pluricancional" d'Equador. Parla de la universalització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació a Equador. M'ha semblat molt interessant ja que mostra de quina manera ells viuen aquest fet en el seu país i com està entès.
Accés universal a les noves tecnologies?
La potencialitat d' internet i de les noves formes de comunicació fan que siguin unes eines susceptibles a ser controlades pels poders dominants a cada país. Aquest control però no és aplicable de la mateixa manera a les diferents societats on s'implementa. Així doncs, mentre que a països desenvolupats els mitjans de control es basen en legislacions de publicació i propietat intel·lectual en els països subdesenvolupats el control es basa en restringir l'accés a la xarxa, ja sigui per les tarifes de la connexió o bé per la dificultat de disposar d'un ordinador. L'article al que em refereixo parla de la importància que tenen les noves tecnologies per tal d'articular moviments de resistència i lluita pels drets socials de la població i la necessitat que existeix per eliminar les barreres que impedeixen l'accés universal a aquestes eines. Tant les legislacions de control de la informació com en l'accés a la mateixa xarxa donen a entendre el gran potencial que les comunicacions tenen en la lluita pels drets socials.
Parlant amb els meus amics que cursen Educació Social però a l'Autònoma ha sortit el tema de les noves tecnologies i un professor (doctorat) anomenat Pere Marquès. Investigant he trobat una url i un vídeo interessants (adjuntat a la part final de l'entrada) per a poder reflexionar sobre les TIC's, el context, l'evolució i l'educació.
La nova societat, i sobretot l’educació, ha d’anat fent modificacions per adaptar-se a l’aparició de les TIC, ja que actualment entren en joc a l’escola, l’institut, la universitat... amb la finalitat d’un millor aprenentatge i capacitació dels alumnes.
Anys enrere hagués estat impensable que a les aules tinguéssim ordinadors, pissarres digitals, canons de projecció, portàtils o fins i tot accés a Internet. Qui ens hauria dit que algun dia es canviaria el guix i aquella pissarra de color verd fosc per un ratolí o un bolígraf electrònic? És evident que la societat avança a passos agegantats i nosaltres obligatòriament hem d'adaptar-nos a ella.
Les principals funcions de les TIC a l’educació serien les següents:
- Alfabetització digital tan dels estudiants com pel professor. - Ús personal per alumne i professor. Accés a la informació, comunicació, gestió de dades... - Gestió del centre. Tràmits de secretaria, biblioteca, campus virtual,... - Compartir recursos i experiències. - Relació entre varis alumnes o varis professors. Comunitats virtuals. - Fomenta la comunicació entre alumnes, professorat i eliminen barreres geogràfiques.
En el passat un docent s'encarregava de mostrar de manera oral i escrita cada un dels temes del seu programa del semestre. A l'actualitat i a través de l'ús de les TIC, aquest paper d’ “instructor” s'ha modificat totalment i s'ha convertit en un “orientador”, ja que els estudiants tenen accés per si mateixos a la informació, però no deixa de ser responsabilitat del docent la forma com la interpretin i utilitzin.
Per estar alfabetitzats en aquesta nova cultura digital és important que a les classes es manipulin tecnologies avançades on ens puguem desenvolupar i capacitar. Tot això amb el mètode o el procés d’ensenyament-aprenentatge. Un dels exemples d'aquest procés és que s'aprenen i creen maneres de comunicació tant presencial com és la clàssica interacció amb els companys d'aula, i la virtual, que és aquella amb la qual ens podem comunicar per mitjà de l'ordinador i és en aquesta on executem tot l'après a l'aula tant amb els companys i amb el professor, amb l'ús de les TIC.
Moodle, Entorn d' aprenentatge Virtual. Una manera d'interactuar professor i alumne.
Així doncs, través de les TIC és fomenten una sèrie de valors lligats a l’ensenyament que doten a l’alumne de més independència i crea un vincle associatiu i de col·laboració amb la resta de companys, docents i comunitats estudiantils. Mitjançant l’ús d’aules virtuals entre d’altres, els alumnes poden compartir la riquesa que ofereixen la xarxa i les tecnologies entre els seus companys per tal de crear nexes on flueixen idees, pensaments, informació, etc... que pot quedar al abast de generacions futures creant una infinita font de riquesa informativa. I un fet molt important que vull assenyalar donat el context històric on ens trobem, és que no es pot deixar al marge els beneficis econòmics de l’ús de les TIC en l’educació ja que permeten la reducció de despeses en materials escolars. Aquí també vull deixar una videoconferència que el Dr. Pere Marquès va fer al 21/02/2012 parlant d'avantatges de les TIC en l'educació, enfocat als docents.
Fent recerca d’informació de les noves tecnologies he vist
un vídeo del “II Congreso Escuela 2.0. Experiencias
de Centros <Aplicación de las TIC en un colegio de Educación Especial>
a càrrec de Lola Oriol Vallés i Ana Isabel Moreno.
Després de visualitzar-lo m’ha
semblat molt interessant poder comentar de quina manera o com influeixen en l’educació
especial les TIC, ja que són recursos valuosos per a la inclusió social i
aproximació a una realitat cada vegada més present dia a dia, de persones amb
algun tipus de discapacitat, sigui aquesta cognitiva, visual, auditiva o
motora. L'alfabetització digital no fa exclusió d'individus de cap condició, ans el contrari els permet un paper més actiu amb la societat que els envolta.
Les TIC ofereixen models de formació i comunicació adaptats a cada tipus de necessitat.
Metodologia i ritme d'aprenentatge personalitzat d'acord amb el desenvolupament individual de l'alumne. Els ajuden a ser més independents, a superar les seves limitacions, a la seva integració social/laboral, a obtenir més destreses i habilitats i afavoreixen a que hi hagi menys fracàs escolar i personal.
També proporcionen múltiples funcionalitats a les persones amb discapacitats o que requereixen una atenció especial, facilitant: la comunicació, l'accés/procés de la informació, el desenvolupament cognitiu, la realització de tot tipus d'aprenentatges, l'adaptació i autonomia davant l'entorn.
Així doncs es compta en diferents ajudes tècniques per a cada possible discapacitat. Aquestes ajudes tècniques per a la comunicació i l’aprenentatge són instruments mecànics o electrònics dissenyats perquè la persona pugui comunicar-se millor, ja sigui augmentat o bé suplint.
Algunes de les ajudes tècniques adaptades a cada tipus de discapacitat són els següents exemples:
· Discapacitat cognitiva:
Teclat de conceptes que utilitzen dibuixos, símbols, colors... Programes i dispositius basats en sistemes pictogràfics, amb el sistema Bliss, etc. Editors de símbols.
· Discapacitat física o motora:
Alguns programes controlats per scanner o ratolí de cap amb commutadors que permetin la seva utilització com a material educatiu i jocs. Teclat de conceptes, digitalitzador de veu, emulador de teclat, control remot, jostick de taula o mentó, etc. Teclats alternatius adaptats, on es modifica la velocitat de repetició de les tecles. Programes que reconeixen la veu
· Discapacitat visual:
Adaptacions al teclat de conceptes, línia i impressora Braille, sintetitzador de veu, etc.
· Discapacitat auditiva:
Pantalla tàctil i programari amb visualitzador fonètic, avisadores lluminosos, videotelèfon, etc.
· Discapacitat psíquica:
Ús de programes i recursos TIC com a mitjà d'expressió personal i amb funció mediadora.
Però no em vull oblidar dels educadors ja que l’ús dels ordinadors conjuntament amb sistemes informàtics auxiliars, també resulten ser d'utilitat per a nosaltres si acabem treballant en aquesta problemàtica. Aquestes tecnologies són les que proveeixen a l'alumne amb discapacitat de varies experiències educacionals que li permeten apropar al seu món experiències multisensoriales, i possibiliten a l’educador proveir de diferents alternatives escolars i la promoció del desenvolupament, d'una manera que resulta atractiva i motivadora, ja que tal i com ens comenta Lola Oriol “experiències pedagògiques i educadores relacionades a l'ús d'ordinadors i aplicacions informàtiques han marcat un aspecte positiu referent a la integració i l'autoestima la qual moltes vegades es troba danyada, afectant les seves relacions”.
Per a mi, el més important que els hi poden aportar l'ús de l’ordinador i les TICs és que són recursos per a que puguin ser capaços d'aconseguir per si sols certs objectius, aconseguint un sentiment d'igualtat i una millor predisposició cap a si mateixos i els altres.
Simbiosi de les TIC's, l'educació i la discapacitat
Fonts:
Oriol, Lola i Moreno, Ana Isabel.(2012). II Congreso Escuela 2.0. Experiencias de Centros <Aplicación de las TIC en un colegio de Educación Especial> . Clip de vídeo de 36'24 minuts.
